El monestir de Valldonzella estigué, de primer (1237), prop de Vallvidrera i, a la baixa Edat Mitjana, la comunitat passà a la Creu Coberta, fora els murs de Barcelona. Aquest monestir fou destruït en la Guerra dels Segadors (s.XVII), i les monges anaren a residir al priorat de Natzaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de Sant Antoni de la muralla.

Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica (1909) i les monges foren acollides caritativament per la família Valls, a la Torre dels Pardals, a la Sagrera.
Mentrestant, fou començada la construcció del nou monestir, l’actual, i el 1913 les monges ja pogueren traslladar-s’hi, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922.

L’actual edifici és obra de l’arquitecte Bernadí Martorell, en l’estil més modern de l’època, actualment anomenat “modernisme català”.

Ho palesen molts dels seus elements i especialment l’església, bastida, com tota la resta del monestir, amb maons vistos, la qual cosa dóna a l’exterior un cert aire mudèixer, com succeix en algunes altres manifestacions dels temps del modernisme, que aplicà recursos molt variats.

L’església és d’intenció general goticista però imaginativa (per exemple: els finestrals amb vitralls i els interessants reforços ornamentals dels arcs del creur) i té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques (només cal veure el creuer i la nau central). El conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Font: Fulletó informatiu del mateix Monestir de Valldonzella