Situació
Des de l’inici de la fundació de Barcino, va formar-se un nucli urbà habitat. A extramurs, a la falda de Montjuïc, hi havia un vast pla dedicat al cultiu, la qual cosa va provocar que se l’anomenés, El Camp.

Història
La documentació que existeix sobre el monestir de Sant Pau del Camp és molt escassa i confusa.

Fou fundat pel compte Guifré-Borrell entre 897 i el 911 tal com es pot comprovar a la làpida funerària d’aquest comte, trobada el gener de 1596 i que actualment és adossada al mur del braç esquerre de l’església, sota el creuer.

Des que fou fundat i fins al saqueig dut a terme per Al-Mansur, l’any 985, no hi ha cap document escrit, de manera que només se sap que era una simple església que no va acollir cap comunitat fins a la seva fundació.

Els nobles Geribert Guitard i la seva esposa, Rotlandis, fundadors de la casa dels Bell-lloc, el reconstruïren i l’uniren al monestir de Sant Cugat del Vallès per tal que es pogués constituir una nova comunitat monacal. Aquests nobles, com a donació, el col•locaren sota la protecció i la tutel•la de la Santa Seu, de forma que el monestir podia funcionar de manera totalment autònoma.

Al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat i l’any 1490 a Sant Pau se celebrà l’últim capítol general de les dues províncies eclesiàstiques de Tarragona i Saragossa. L’any 1508 s’uneix a Montserrat; l’any 1593 una altra vegada a Sant Cugat i l’any 1617 depèn del monestir de la Portella del Berguedà. Els monjos l’abandonaran definitivament a causa de l’exclaustració, el 1835. L’any 1879 fou declarat Monument Nacional.

L’estructura
La vella església fou totalment renovada cap al segle XIII amb un tipus de construcció de pla romànic amb una nau amb creuers, tres àbsides i cimbori. S’usà la pedra treballada per a les parts nobles i destacables com la portalada, la part alta de la façana, les arcuacions cegues sobre permòdols que l’envolten en les parets, els àbsides i també a la part interna de la nau.

En canvi, s’usaren simples blocs rústics de mides inferiors per als murs. La volta és de canó apuntat, mentre que els arcs del creuer són de mig punt, sobre els quals s’eleva la cúpula, també d’arc apuntat, sobre trompes còniques, amb cimbori poligonal exterior molt elevat. La volta dels braços del creuer i dels àbsides descansa sobre una fina cornisa.

A la portalada foren aprofitats dos capitells de marbre de tradició vidigoda que sostenen unes impostes decorades amb detalls geomètrics.

A relleu del timpà hi ha representada la majestat del Senyor entre Sant Pau i Sant Pere. A cadascun dels laterals de l’arc, emergeixen el lleó i el toro, símbols dels evangelistes, i amb relleus més alts, l’àngel i l’àliga, entre els quals apareix, al centre, la mà de Déu. A la descripció del dintell es recorda als que sufragaren l’obra de l’església.

El Claustre
La construcció del claustre es deuria produir immediatament després. Forma un pati quadrat amb reforços intermedis al centre de les galeries, que discorren sobre columnes aparellades. La seva particularitat rau en els arcs lobulats de clara tradició àrab que li donen un encant singular.

Els temes que ornamenten els 48 capitells del claustre no són gaire variats perquè les representacions sovint es dupliquen en capitells aparellats. La gran majoria dels capitells deriven del corinti del que prenen les fulles d’acant amb vivacitat i nautralitat, sota un expert cisell que les detalla o les transforma en les seves fulles arrissades. Tot i aquesta bellesa, molts dels capitells van ser debastats. Són estranys els temes ornamentals amb entrellaçats o palmetes.

Les representacions figuratives es redueixen en un curt repertori de lleons, aus de rapinya i ocells. No hi falten les sirenes ni les lluites de guerrers contra monstres i lleons que s’enllacen en un agitat moviment. Al costat d’un personatge que apunta amb una fletxa a una gasel•la, apareixen, com a personatges històrics, només els temes d’Adam i Eva i el torment d’una dona entre dos gripaus.

L’obra artística es belluga entre les influències àrabs que produïren els arcs lobulats i la labor d’uns obradors la presència dels quals es nota en d’altres monuments del segle XIII que conserva barcelona.

Font: Fulletó informatiu del mateix Monestir de Sant Pau del Camp