Damunt el temple romà del segle I aC es va construir una primera església romànica, documentada des del 1012. Segurament, durant el segle XII aquesta primera capella degué ser substituïda per un temple més gran. Fou consagrat el dia 30 de novembre de 1112 pel bisbe diocesà Ramon Guillem. El 1758 va ser enderrocada perquè presentava símptomes de ruïna.

L’edifici actual va ser projectat el 1760. El 25 de juliol de 1778 va ser el dia de la benedicció de la nova església Té una nau única i absis semicircular. El campanar es va enllestir el 1779. La façana, neoclàssica, és posterior. Va ser executada per Francesc Rogent el 1895. S’estructura en tres cossos flanquejats per pilastres a dos nivells, dividides per un entaulament als cossos lateral. Al cos central, coronat amb un frontó triangular, hi ha la rosassa i la portada. Aquesta és d’arc escarser i està flanquejada per dobles pilastres estriades que sostenen un entaulament semicircular. Com tantes esglésies catalanes, va ser incendiada el 1936 i restaurada per Joan Padrós. El 26 d’octubre de 1940 es va obrir novament al culte.

A l’interior del temple actual hi ha una excavació on es pot veure restes de l´antic temple romà

Font: Arquebisbat de Barcelona i Pobles de Catalunya