Època i estil
Aquest temple dedicat a Santa Coloma, fou construït entre el 26 de maig de 1912 – quan es posà la primera pedra – i el 5 de setembre de 1915 – quan s’inaugurà. Es un dels darrersedificis d’estil neogòtic que es van contruir a Catalunya entre les darreires del segle XIX fins als inicis del segle XX. Una nova interpretació del gòtic medieval feta tanmateix amb una bona dosi de llibertat.

A la façana exterior es contempla un finestral ogival en lloc de la típica rosassa amb un vitrall que representa la Mare de Déu de Montserrat. La torre-campanar de planta octogonal que s’alça al bell mig és rematada per un pinacle cònic de rajola negra que té reminiscències de l’Europa del Nord. Trobem, alhora, alguns detalls del Modernisme català de l’època com l’ornamentació que encercla la part superior del campanar a base d’uns merlets punxeguts i unes creus gregues. Una característica notable de tot el conjunt exterior és la seva verticalitat que li dóna un aire “trascendent”.

L’interior llueix un teginat que recorda el sostre de la capella de Santa Àgata de Barcelona. És un esglaonament de bigues de fusta que forma caselles rectangulars. No hi manca tampoc la petjada del moviment modernista, reflectit en la combinació de pedra artificial i el totxo-vist i en l’ornamentació que porten els dos capitells - l’un inferior i l’altre superior - que donen suport a cada columna.

Arquitectes i construcció
El temple fou projectat i les seves obres, en part, diriguides per en Francesc d’Asís Berenguer i Mestre, íntim col•laborador del genial Gaudí amb qui va treballar durant vint-i-set anys. Com que en Berenguer no tenia el títol d’arquitecte, el projecte fou signat per en Miquel Pascual i Tintoré. Sembla que aquest assumí la direcció de les obres quan en Berenguer moria sobtadament l’any 1914, als quaranta-set anys. La construcció es sufragà amb un llegat de Mn. Jaume Gordi que era fill del poble i que havia mort uns anys abans.

Un retaule que hi havia a l’Altar Major fou destruït els primers dies de la guerra civil de 1936-1939. Després d’haver provat diverses solucions per vestir la nuesa que havia deixat l’absència d’aquest retaule, es construí la mampara de ceràmica que avui es contempla, obra d’en Ricard Altés. S’estrenà l’any 1990 amb motiu del 75 aniversari de la inauguració del temple.

Els vitralls i la imatge de Santa Coloma
Els finestrals de la part superior de l’àbsis han estat proveits amb set vitralls. Cal observar els tres que hi al centre, fets pel dibuixant Pere Cànovas i el vitraller Francesc Queixalós que ofereixen una rica diversitat de colors.

El del mig representa Santa Colona amb els seus distintius llegendaris (l’ossa el foc i la pluja, el colom i la Bíblia).

El de l’esquerra reprodueix els signes històrics del poble colomenc durant el seu llarg període rural (la Torre Pallaresa, la torre Balldovina, el Puig Castellar, “l’Església Vella” i els productes agrícoles més típics de què vivia la pagesia local)

El de la dreta plasma els dos edificis més emblematics de la ciutat actual (la Casa de la Vila i l’església de Santa Coloma).

A més, el color blau que decora la part inferior dels dos vitralls –“el rural” i “l’urbà” – evoca el riu Besós present a totes les èpoques.

A la dreta de l’Altar Major es troba la imatge de Santa Coloma, original del segle XV. La seva cara va quedar malmesa pel foc durant el juliol de 1936 i, posteriorment, fou refeta amb una fesomia un xic diferent a la que havia sigut.

La rectoria
Al costat del temple hi ha la rectoria, d’un goticisme molt auster, gairebé arqueologista, abillada per un joc de finestres espitllerades i, alhora, per una certa asimetria que li donen, dintre la seva severitat, un lleuger aire d’estil modernista.

De tot plegat –temple i rectoria-, en resulta un bell conjunt que dignifica la Ciutat de Santa Coloma.de Gramanet.