L’Església de Maria Reina de Pedralbes primitivament era l’església de Montserrat. Fou construïda entre 1922 i 1936 i és possiblement l’edifici més brunelleschià construït a Barcelona donats els gustos contradictoris de les dues parts implicades. Per una part els monjos de Montserrat que tenien previst fer-hi una Fundació amb un aire mediavelista i per l’altre, Nicolau d’Olzina que era qui finançava el projecte i que desitjava una arquitectura pròpia del Renaixament.

Finalment, Nicolau M. Rubió i Tudurí va complaure tohom partint d’un estil greco-romà eclecticista.

Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va haver d’exiliar-se d’Espanya, després de la Guerra Civil, va continuar l’obra Raimon Duran i Reynals, que va accentuar el caràcter reinaxentista de l’església.