Segons la tradició, santa Eulàlia, que rebé el martiri a Barcelona l’any 303, fou sepultada prop del lloc on actualment hi ha la Basílica de Santa Maria del Mar. Primitivament hi fou bastida una petita capella anomenada Santa Maria de les Arenes. Aquell lloc de culte es va anar ampliant amb el temps segons les necessitats de la població creixent. En el XVI Concili de Toledo, celebrat l’any 693, ja s’hi troba una menció de l’església parroquial anomenada Santa Maria del Mar.

Durant el segle XIII, la ciutat de Barcelona experimentà un intens desenvolupament comercial en aquest barri de “La Ribera”, fora muralles. Hi havia construció de vaixells, importació i exportació de tota mena de mercaderies i tallers de totes les arts i oficis de l’època, com queda reflectit encara avui en els noms actuals dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada, on residien els rics comerciants i els nobles.

El progrés material i la pietat pròpia de l’època varen fer desitjable un temple de majors dimensions que l’anterior. En aquells moments, acabava d’entrar a Barcelona l’estil ojival, anomenat també gòtic (s’havia començat la construcció de la catedral dins les muralles de la ciutat, i també el convent de Santa Caterina). Fou llavors quan s’uniren en un projecte comú les dignitats eclesiàstiques, els comerciants i la gent del poble senzill per a construir aquesta “Catedral del Poble”, com volent entrar en competència amb la catedral de la diòcesi.

La basílica actual fou projectada per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, en estil gòtic, que en diem català, per la seva austeritat. Començà a bastir-se el 1329 en substitució del temple antic, tal com consta en les dues làpides escrites, una en llatí i l’altra en català, posades als dos costats de la porta lateral de llevant. Fou consagrada el 15 d’agost de 1384. El fet d’haver estat construïda en el transcurs de 55 anys, sense interrupció, li dóna una unitat i bellesa arquitectòniques admirables.

Té una llargada de 80 metres. Les dues esbeltes torres octogonals tenen una alçada de 42 metres. A l’interior hi veiem tres naus, la central, té 33 metres d’alçada i una amplària de 13’2 metres. Tenint en compte que les dues laterals fan la meitat, 6’6, i les capelles a cada banda fan una altra meitat, 3’3, l’amplada total de la basílica suma el mateix que l’alçada, de manera que, dibuixada de front, la basílica es pot emmarcar dins d’una perfecta circumferència.És interessant considerar també que aquests 33 metres corresponen a 100 peus de l’època, un número emblemàtic, que conincideix amb altres construccions contemporànies, com la seu de Lleida.

La distància entre columnes és la mateixa de llargada que d’amplada, formant quadrats perfectes. Tot hi és calculat. El sostre es sosté per 16 columnes octogonals de 1’60 metres de gruix, sense motllures. Les claus de volta, de dos metres de diàmetre, representen la Coronació de la Mare de Déu, el Naixement de Jesucrist, la Anunciació a Maria, la figura del rei Alfons i l’escut de la ciutat.

Els esbelts finestrals filtren la llum solar que travessa els vitralls situats a les capelles laterals, a la part superior de la nau central i a la rosassa de la façana principal, que té 9 metres de diàmetre i és una de les més grans de Catalunya. La primera impressió que hom té en entrar al temple és d’una agradable sorpresa. La massa de la grandiosa estructura faria pensar que tot, a l’interior, estaria dominat per la pesadesa que exigeixen les grans proporcions. En canvi, hom experimenta una sensació de lleugeresa i agilitat, perquè en resulta un màxim d’espai amb un mínim de suports.

Els contraforts presents a tota arquitectura gòtica, foren coberts per la seva part exterior, amb la qual cosa quedà augmentat l’espai disponible per a posar-hi a les parets laterals les actuals 32 capelles que, en el transcurs de la història han estat adjudicades a diverses confraries i gremis artesans, els quals, encara avui dia, celebren cada any llurs festes patronals a la Basílica. Aquesta necessitat de moltes capelles fou originada per la demanda de les confraries. Això ajudava, per altra part, a fer viable la financiació de les obres de construcció i el posterior manteniment i conservació del temple.

En el transcurs dels anys, hi ha hagut grans sants que han estat relacionats amb aquest temple. Citarem els més coneguts: Sant Ignasi de Loyola (1491-1556), que hi té dedicada una capella en la qual hi ha una inscripció posada al lloc on ell s’asseia demanant ajut per a la seva subsistència mentre era estudiant a Barcelona. Sant Josep Oriol (1650-1703), que fou escolanet de la parròquia i féu aquí la seva primera comunió. Sant Antoni Maria Claret (1807-1870), que durant la seva jovenesa estudià tres anys a la Casa Llotja, tocant a la Basílica i, essent ja missioner i arquebisbe, hi predicà en diverses ocasions.

En el moment actual, la basílica, a més dels actes de culte propis d’una església parroquial, per la seva gran capacitat, acull celebracions multitudinàries, grans esdeveniments que impliquen tota la ciutat, i s’ofereix també com un marc idoni per a concerts de música sacra.